La història de Sinuhé

La història de Sinuhé està considerada com l'obra més perfecte de la literatura egípcia de l'Imperi Mitjà. En aparença, és una autobiografia, que ha arribat a l'actualitat a través de nombroses còpies, en escriptura hieràtica, sobre papirs i óstraca (bocins de ceràmica o pedra) de diverses èpoques. Aquest fet demostra la popularitat que va tenir la narració, des del primer moment de la seva composició, cap al 1900 aC, i que es va prolongar al llarg de vuit segles.
La millor còpia conservada és la del papir de Berlín (3.022), de la
 dinastia XII, que té 311 línies, tot i que s'ha perdut el principi de la narració. Aquesta deficiència la supleix el papir de Berlín (10.499), còpia cap a finals de l'Imperi Mitjà, que té 203 línies i conserva l'inici. Tot i així, el nombre més gran de fragments de la història de Sinuhé ens ha arribat sobre óstraca i el seu origen és escolar. Des de la seva aparició, el relat va gaudir de molta popularitat, i es va utilitzar com a model per a la formació dels aprenents d'escriba, ja que aquest material els servia pera realitzar els seus exercicis. L'exemple més important d'aquest ús és l'òstracon conservat en el Ashmolean Museum d'Oxforfd, que consta de 130 línies. El valor d'aquesta versió és menor, ja que va ser copiada en temps de la dinastia XIX, a l'Imperi Nou, en una data molt posterior a la composició de l'obra. 
La història de Sinuhé és la biografia, narrada en primera persona,
d'un personatge de la cort de Amenemes I (primer faraó de la dinastia XII), que en conèixer el magnicidi del rei fuig d'Egipte per por als disturbis que es poguessin produir.
La narració comença quan la notícia de la mort del Faraó arriba al campament del príncep Sesostris, qui està al capdavant d'un exèrcit enviat a lluitar contra les tribus Chemeu, en Líbia. Sinuhé fuig a través de les terres del Delta i arriba a l'istme de Suez, on és acollit per un grup de beduïns. Finalment marxa al país de Retenu, a la zona de Palestina, on s'estableix sota la protecció del cap Amunenchi i es casà amb la seva filla. Arribat ja, a la maduresa Sinuhé rep una missiva de Sesostris I, aleshores ja faraó, en la qual li suggereix tornar a Egipte, on ja no hi ha cap motiu que justifiqui la seva absència. En el text de la carta, el faraó li promet a més d'honors i riqueses, una mort digna a Egipte, la "Terra Negra".

 
"Torna a Egipte, on podràs veure la cort en la qual vares creixa,
 besar la terra a prop de la Doble Porta, i trobar-te amb els teus amics, doncs ja has començat a envellir i has perdut la força viril"


L'any 1945, l'escriptor finlandès Mika Waltari va escriure en una novel·la anomenada Sinuhé, l'egipci, basant-se en aquesta història. Aquest nou relat ens trasllada al temps del faraó Akenatón (Amenhotep IV), que va regnar a l'Imperi Nou (1353-1336 aC) i barreja les diferents conspiracions que va haver-hi en aquest regnat, a causa de la fracassada revolució religiosa. Va ser portada al cinema en 1954.


Bibliografia consultada: Egiptomanía. El fascinante mundo del antiguo Egipto. Volum 2. Ed. Planeta. Barcelona, 1997.

L'escriba a l'antic Egipte

"L'escriba, l'home que dominava la lectura i l'escriptura, va ser objecte d'una gran consideració a Egipte. Prova d'això ho testifiquen, d'una banda, el tractament artístic que reben determinats escribes, representats parcialment hieràtics, com a membres de la segona classe social, després dels sobirans i els seus familiars. Per una altra, nombrosos textos conservats enalteixen els avantatges de la professió, enfront de les molèsties d'altres oficis.

Els corresponia una posició clau en la societat. Podem distingir entre l'escriba secular i el sacerdotal. El primer era un funcionari al càrrec del qual corria l'administració de l'estat, altament centralitzat en ser el faraó l'amo del país. Els escribes sacerdotals tenien a càrrec seu el culte dels déus, que en una societat tan religiosa com l'egípcia, tenien un poder immens. En moltes ocasions varen intervenir en les lluites successòries i imposaren els seus criteris i conveniències. A causa d'aquest poder, els faraons sempre els varen tenir en molta estima, tant en l'Imperi Antic com en l'època Hel·lènica.
Des del segon mil·lenni a. de C., l'ús de l'escriptura es va fer essencial per a l'aprofundiment científic, ja perquè aquesta concernia la teologia, ja perquè es dirigia a les quals seran considerades. És durant aquest mil·lenni quan la professió d'escriba es va convertir en una professió ambiciosa i sol·licitada en l'administració.
Gràcies als escribes va ser possible mantenir immutable l'estat egipci, tres vegades mil·lenari. Educaren al poble baix i a les classes dirigents per a la consolidació i pervivència de les estructures socials. Administraren la riquesa del país i la varen fomentar, fent possible amb els seus coneixements tècnics, un major aprofitament dels recursos naturals i la creació de noves fonts. 

La formació d'escriba era l'única que s'aconseguia amb un ensenyament pròpiament escolàstic, i a més impartida inicialment solament a la capital. D'altra banda, l'aprenentatge de l'escriba comportava certa maduresa; la dificultat del sistema d'escriptura feia poc probable que el seu aprenentatge pogués iniciar-se en edat molt precoç. Era necessari que les famílies, a més de posseir una inclinació per la cultura, tinguessin també mitjans adequats de subsistència. La preparació de l'escriba obria el camí a les profunditats del coneixement, i donava accés als llocs més alts. Existien famílies d'escribes de diverses generacions, i altres vegades aquesta funció s'alternava en línia hereditària amb la de sacerdot o de funcionari. Sovint els càrrecs se sumaven, i era normal que un sacerdot fos també escriba de les ofrenes divines en el temple.
En l'Imperi Nou, la presència de l'escriba en la societat no concernia només a les exigències de l'administració, sinó que es va configurar com un veritable cercle intel·lectual que produïa cultura.
Els escribes, per norma general vivien concentrats en els palaus o en els centres administratius dependents de les residències reals, o bé en els temples, on el nombre de persones capacitades per a l'escriptura era probablement molt alt. Per contra, en la generalitat del país la gran majoria de la població era completament analfabeta. L'escriba no representava ja només al lector de les inscripcions funeràries, d'ara endavant era també aquell que redactava i llegia la correspondència epistolar.
 Quan es disposaven a escriure, aquests funcionaris generalment s'asseien amb les cames creuades i recolzaven el rotllo de papir directament en la falda. En alguns relleus apareixen també amb un tauler per recolzar el papir. Al seu abast, l'escriba sempre portava amb si els seus instruments de treball, que eren molt variats: papirs, una paleta amb pinzells, tinters, un flascó amb aigua i un morter. Rebia el papir en rotllos i ho tallava a la mesura adequada amb la navalla, que també utilitzava per afilar els pinzells. Per escriure emprava un pinzell, que era una tija de jonc afilat per un extrem o esfilegat. La taujana tènia dos orificis: un per a la tinta negra, i l'altre per a la tinta vermella. El morter s'utilitzava per moldre els pigments i reduir-los a pols. En una borsa de cuir es guardava un flascó amb aigua i goma o suc de papir, que usava per humitejar el pinzell i aplicar-ho a la tinta.
Moltes paletes tenien caràcter ritual i es dipositaven en les tombes perquè el difunt les utilitzés en l'altra vida.

Igual que altres professionals, els escribes tenien un patró que era Thot. Aquest déu es representava com un beduí i unes altres ocasions com un ibis, que eren els seus animals sagrats. Se li considerava l'inventor de l'escriptura i del calendari, i senyor del temps. Sota aquesta última advocació pot veure-se-li en pintures funeràries com en les fulles de persea, l'arbre sagrat d'Heliòpolis. També regia la Casa de la Vida o escola dels escribes, i com escriba dels déus, estava present en el Judici de l'Ànima, on anotava el resultat d'aquesta cerimònia. En alguns textos figura com a déu associat a la màgia i inventor de totes les paraules.

L'elevat rang social que gaudien els escribes s'aprecia en el fet que, és una de les poques professions que s'indica amb un pictograma que reprodueix un dels seus instruments de treball: la paleta. Els pictogrames són signes utilitzats en l'escriptura que representen fidelment la realitat. La paleta que constitueix el pictograma dels escribes està reproduïda amb molt detall: té dos orificis per a la tinta, la borsa de cuir que conté un flascó amb aigua i els pinzells. El seu significat és "escriure" i forma part de les paraules relacionades amb arxiu, registres, impostos i tributs".

►Vist a la Web...

La Bíblia de Gutenberg

"Segons algunes fonts, el 23 de febrer de 1455 va ser completada la impressió de la Bíblia de Gutenberg. Potser la data no sigui exacta, però el que és clar és que fa aproximadament 550 anys que va veure la llum el que es considera el primer llibre imprès amb caràcters mòbils; La Bíblia de Gutenberg.

La Bíblia de Gutenberg o de 42 línies, anomenada així per ser aquest el nombre més freqüent de línies per columna en cadascuna de les seves 1.280 pàgines, va ser concebuda perquè s'assemblàs el més possible a un manuscrit, el còdex d'aquella època: sense nombres de pàgina, ni pàgines amb títols o altres trets característics dels llibres moderns.

Sobre el seu contingut, es tracta d'una versió llatina de les Escriptures de sant Jerònim i, per a la seva impressió, va caldre fondre gairebé cinc milions de tipus, editant-se 120 exemplars en paper i 20 en pergamí, dels quals es conserven uns 45. Les il·lustracions de cada exemplar d'aquesta Bíblia varen ser pintades a mà i els toms es varen embellir cadascun de forma diferent.

Hem d'aclarir que Johannes Gutenberg (1400-1468, Magúncia, Alemanya) no va ser l'inventor de la impremta posat que, al començament del segle XV, ja s'imprimien naips i estampes amb motius religiosos. Aquestes impressions es realitzaven mitjançant l'aplicació d'una planxa de fusta gravada i empastifada amb tinta grassa, sobre el paper o el pergamí. Tampoc va ser mèrit seu la composició de textos amb caràcters mòbils, és a dir, la fabricació de lletres o símbols individuals.

El veritable assoliment de Gutenberg va ser perfeccionar aquestes tècniques fins a aconseguir un procediment tipogràfic que ha romàs sense canvis, amb prou feines, fins a principis del segle XX. D'aquesta forma, per a l'elaboració dels seus llibres impresos, es va substituir la fusta per metall, fabricant motlles de fosa capaços de reproduir tipus metàl·lics regulars que permetessin la composició de textos. Va ser aquesta invenció, la impressió tipogràfica amb tipus mòbils metàl·lics, la que va donar origen al veritable llibre modern.
Gràcies a la possibilitat de realitzar tiratges de múltiples exemplars de llibres, un major nombre de persones a tot el món va poder accedir al saber escrit, cosa que va donar lloc a inestimables transformacions, no només en el camp de la cultura, sinó també en el de la política, la religió i les arts".

►Vist a la Web...

El primer llibre va ser xinès

"Els primers registres que es tenen d'una impremta són de Xina l'any 175 d. de C., quan l'emperador va demanar que es tallassin en pedra algunes de les obres del confucianisme. L'objectiu de l'emperador era conservar per a la posteritat aquestes obres i per això va demanar que anassin tallades en pedra; no obstant això, els estudiosos es varen adonar que a través de la tinta i el paper, utilitzant la pedra tallada com a base per elaborar les còpies, podien reproduir les obres tantes vegades com volguessin.
Aquest procediment es va millorar posteriorment, realitzant l'escriptura de les lletres en relleu i en forma de mirall per facilitar la lectura dels textos reproduïts.
El primer llibre, reconegut com a tal, data de l'any 867 d. de C, durant la dinastia T'ang, el qual va ser trobat en la cova de Dunhuang l'any 1899.
El text és el Sutra del Diamant i a la seva primera pàgina té una il·lustració del tron Buda envoltat de sants. És un rotllo de gairebé 5 mts. de llarg per 30 cm. d'ample, amb les seves fulles aferrades entre si, per les vores.

La tècnica mitjançant la qual es va realitzar la impressió d'aquest llibre va ser la xilografia (gravat amb fusta), inventada pels xinesos aproximadament al segle V d. de C. La tècnica de la xilografia era similar a la que s'havia utilitzat prèviament amb la pedra, però més senzilla, atès que la fusta és més fàcil de treballar. Es tallaven la fusta al voltant de les lletres, a manera de poder pintar amb tinta el relleu de les mateixes i poder reproduir els textos recolzant sobre la planxa de fusta una fulla en blanc que es marcava amb la tinta.
El desavantatge d'aquest sistema és que després de cert temps la fusta es deformava i es podria, perdent-se els motlles per als textos, cosa que no ocorria amb la pedra.
Entre els segles X i XI més de 5000 llibres budistes i taoistes varen ser impresos mitjançant la tècnica de la xilografia. Si bé va ser un treball artesanal impressionant, que degué haver demandat molt temps i diners, era una obra inevitable si es volia transmetre els coneixements als mestres i estudiants.

 Primera impremta de tipus mòbils
A partir del segle XI es varen començar a desenvolupar a Xina les primeres impremtes de tipus mòbils. La tècnica consistia a tallar els caràcters per separat i formar les frases per armar el text, d'aquesta manera un mateix caràcter podia ser usat per a més d'un text.
No obstant això la tècnica va tenir algunes dificultats al començament, ja que els ideogrames xinesos són bastant complexos de dibuixar i els tipus mòbils es fabricaven en argila, un material, massa fràgil per a aquesta tasca.

Impremta de tipus mòbils fosos
Al segle XIII, gairebé 200 anys abans que Gutenberg desenvolupés la seva impremta, a Corea s'utilitzaven tipus mòbils fabricats en bronze fos. El bronze era un material molt més adequat que l'argila per a aquest objectiu i permetia la utilització dels tipus per a més temps.
L'any 1377 es va realitzar un dels primers llibres que es coneixen amb aquesta tècnica, denominat Jikji, una compilació de textos budistes per a estudiants".

►Vist a la Web...

Les 10 pitjors cremes de llibres en la història

1) BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA
"Almenys el 75% per cent de tota la literatura, filosofia i ciència grega antiga es va perdre; no obstant això el succés més recordat per tots els amants dels llibres no va ocórrer en la famosa Atenes o en la temuda Esparta sinó en terres àrabs, on va existir durant 7 segles la biblioteca d'Alexandria, dividida en dues parts: un Museu i el Temple de Serapis. Segons l'apòcrifa Carta de Aristeus, va disposar de 20.000 rotllos de papir, i pretenia aconseguir la xifra de 500.000.
Existeix una polèmica, encara vigent, sobre la destrucció de llibres feta pels cristians. Alguns historiadors han acusat al patriarca Teòfil d'haver atacat el Temple de Serapis l'any 391, amb una multitud enfuriada. Cal no oblidar tampoc que en el 415 un grup de monjos va assassinar cruelment a la matemàtica Hipàtia.
El que no se sap és qui va destruir l'altra part de la biblioteca. Segons una llegenda, en concloure la conquesta d'Egipte, un general li va demanar a Omar I que prengués una decisió. La resposta va ser cruel: «En relació amb els llibres que esmentes, aquí està la meva resposta. Si els llibres contenen la mateixa doctrina de l'Alcorà, no serveixen per res perquè repeteixen; si els llibres no estan d'acord amb la doctrina de l'Alcorà, no té cas conservar-los.» Els papirs van servir per encendre el foc dels banys públics.

2) XINA 213 A. de C.
El 213 a. de C., any en el qual un grup d'homes intentava reunir tots els llibres a Alexandria, a la Xina Shi Huandi va aprovar que es cremassin tots els llibres, excepte els que versaven sobre agricultura, medicina o profecia. De llar en llar, els funcionaris es varen apoderar dels llibres i els varen fer cremar en una gran pira, per a sorpresa i alegria dels qui no els havien llegit. Més de quatre-cents lletrats foren enterrats vius i les seves famílies sofriren incomptables humiliacions.
Tres varen ser els fets que marcaren la gestió de l'Emperador Shi Huandi: la construcció de la Gran Muralla, la Gran Tomba amb 7000 guerrers de terracota i la Gran crema de llibres. Tot en proporcions colossals.

3) ACTE DE FE A GRANADA
L'any 1500 Francisco Jiménez de Cisneros duia a terme un projecte que suposava, d'una manera radical, la integració d'una nova cultura, i l'eliminació d'una altra. La confusió fou enorme, ja que aquest mateix home no havia deixat de causar problemes en el seu anhel de convertir als infidels.
De casa a casa, sacerdots i soldats varen confiscar llibres i advertint que havia arribat l'hora de cremar el llibre sagrat, l'Alcorà, sens dubte la peça angular de l'Islam. Com és obvi, la reacció dels creients musulmans no es va fer esperar, encara que els disturbis varen ser controlats per les tropes espanyoles que havien pres la ciutat en 1492.

4) LA FOGUERA DE LES VANITATS
El 7 de febrer de 1497, el frare Savonarola va proclamar davant els seus oïdors que el triomf de les tropes franceses sobre les italianes era una clara demostració del desastre que vivien i els va convèncer del malestar de Déu. Una de les seves primeres idees va ser substituir el Carnestoltes de Florència, que li semblava frívol, per la festa de la Penitència i els seus deixebles varen demanar que es requisàs tot objecte que fos una mostra de la vanitat humana.

De porta en porta, després del sermó en la catedral, es va recol·lectar el que es va poder enmig d'un saqueig general en el qual varen participar centenars de nens; després es va fer preparar l'escenari. Aquest ritual va servir per a la destrucció de llibres sobre màgia i càbala, clàssics d'Ovidio, Catulo i Marcial, textos de Dante i poetes dels cançoners de l'amor gentil i fins i tot els diàlegs de Plató.

5) DESTRUCCIÓ DE CÒDEXS MAYAS I ASTEQUES
L'any 1530, a Tetzcoco, Fra Juan de Zumárraga va fer una foguera amb tots els escrits i ídols dels asteques. Havia nascut en 1468, al mític poble basc de Durango, a Espanya, i una de les seves primeres tasques com a monjo franciscà va ser examinar els casos de bruixeria més coneguts de la seva regió, la qual cosa el portaria a practicar exorcismes.
Com tots els fanàtics, veia el diable a tot arreu. Diego de Landa va continuar aquesta labor de purificació. En 1562, va fer cremar en l'Acte de Maní cinc mil ídols i 27 còdexs dels antics mayas. D'aquesta fúria, van sobreviure amb prou feines tres còdexs mayas prehispànics.

6) BIBLIOCAUSTO NAZI 1933
L'Holocaust va ser el nom que es va donar a l'aniquilació sistemàtica de milions de jueus a les mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Però aquest esdeveniment va ser precedit pel Bibliocausto, on milions de llibres van ser destruïts pel mateix règim. L'operació Crema de Llibres, executada el 10 de maig de 1933 sota la coordinació de Joseph Goebbels, es va revelar aviat en la seva veritable dimensió perquè el mateix dia es varen cremar llibres a Berlín i en altres 22 ciutats alemanyes. Segons W. Jütte, es varen destruir les obres de més de 5.500 autors. La Comissió per a la reconstrucció cultural judeo-europea va establir que en 1933 existien 469 col·leccions de llibres jueus i en finalitzar la Segona Guerra Mundial, no quedava ni la quarta part.


7) ARGENTINA 1980
El 30 d'agost de 1980, els terrenys buits de Sarandí es varen convertir en un lloc macabre. Diversos camions dipositaren, ben d'hora, un milió i mig de llibres i fullets, tots publicats pel Centre Editor d'Amèrica Llatina. Minuts més tard, l'eufòria policial, legitimada per l'ordre d'un jutge federal de la Plata, anomenat Héctor Gustavo de la Serna, va animar a diversos agents a impregnar amb nafta els exemplars i a calar-los foc. Es varen prendre fotografies del fet perquè el jutge temia que es cregués que els volums havien estat robats i no cremats. Horroritzat, l'editor José Boris Spivacow, va contemplar impotent la crema.

8) SARAJEVO 1992
La Vijecnica, l'imponent, elevat i colorit edifici dedicat a albergar la Biblioteca Nacional de Bòsnia i Hercegovina, a Sarajevo, va ser bombardejada la nit del 25 d'agost de 1992 amb foc d'artilleria. La biblioteca va perdre gairebé dos milions de volums.
Alguns amants del llibre, havien format una llarga cadena humana per passar-se els textos i transportar-los a un lloc segur, i varen salvar alguns. Els bombers varen intentar apagar les flames, però la intensitat dels atacs no ho va permetre. El sostre es va esfondrar i pel sòl varen quedar escampats les restes de manuscrits, obres d'art i els enderrocs de les parets i escales.

9) BIBLIOTECA NACIONAL DE BAGDAD 2003
El mes d'abril de 2003 el món va ser commogut per una sèrie d'esdeveniments imprevisibles i atroços que varen destruir els principals centres culturals de l'Iraq. Una ona de saquejos va desmantellar els edificis públics i comerços de Bagdad els dies 8 i 9, després de la presa de la ciutat per l'exèrcit d'Estats Units. Dia 13 una multitud encoratjada per la passivitat dels militars, va impregnar amb combustible els estants i els va calar foc. Milions de llibres es varen cremar.
Segons una altra versió, es varen usar fòsfors blancs, de procedència militar, per a l'incendi, i hi ha evidències que ho confirmen. Passades unes hores, una columna de fum podia veure's a més de quatre quilòmetres. En el mateix atac va ser destruït l'Arxiu Nacional de l'Iraq, i varen desaparèixer deu milions de documents.

10) BIBLIOTECA DE L'ACADÈMIA DE CIÈNCIES D'EGIPTE
El 18 de desembre de 2011 passarà a ser una data catastròfica per a Egipte per l'incendi de l'edifici de l'Acadèmia de Ciències, que albergava 200.000 materials des del segle XVIII i obres com Description de l’Égypte, reproduït per tots els amants d'Egipte des de la seva aparició en 1809. Tots els arxius que sustentaven les fonts del segle XIX es varen perdre i  milers d'informes de recerca que ni tan sols estaven copiats varen desaparèixer, fent retrocedir els estudis egiptològics durant dècades.



►Vist a la Web...  

Els llibres en l'Alta Edat Mitjana

"Com ja sabeu, generalment en l'Alta Edat Mitjana, els únics que sabien llegir i escriure eren els religiosos. A causa d'això, la lectura dels textos sacres era una forma d'apropar-se a Déu, fins i tot per entrar en les ordres religioses s'establia la norma de saber llegir i escriure amb soltesa, alguna cosa que no era fàcil ni per als mateixos clergues, doncs la cultura estava molt limitada. Grans nobles o monarques eren completament analfabets (per exemple Carlemany) i necessitaven copistes per a l'escriptura. Els clergues per tant, es dedicaven a la lectura i la còpia dels llibres. La còpia de llibres es realitzava en els monestirs, en els anomenats Scriptorium. La còpia de llibres no es feia per promoure la cultura, sinó per intercanviar llibres amb altres monestirs, conservar-los com a tresors o per encàrrec d'algun noble (encara que això últim era el més rar). L'Scriptorium era una sala que normalment estava adjunta a la biblioteca, amb fileres de taules i cadires on els monjos realitzaven el copiat de llibres i la producció de còdexs, al capdavant de l'Scriptorum es trobava l'Armarius, que era el sacerdot responsable de coordinar als copistes.
Els còdexs eren pàgines separades, que estaven cosides i enquadernades (és a dir com un llibre actual). El còdex es va utilitzar juntament amb el rotllo, al llarg de tota l'Edat Mitjana. Es realitzaven sobre pergamí, i per fabricar-ho utilitzaven pell d'animals de les seves pròpies granges. A causa de la difícil elaboració dels pergamins, si el monjo cometia alguna fallada en la còpia, el pergamí es raspava i es tornava a reutilitzar.
L'escriptura la realitzava el copista amb càlam, de ploma o canya, i la tinta que era negra o vermella. El primer pas era dissenyar la pàgina, assenyalant el lloc on aniria el text i les il·lustracions. Després d'escriure el text, s'enviava al rubricador, que era el que afegia el títol i després l'il·luminador, que afegia les il·lustracions. Quan ja es feia el mateix amb tots els pergamins, s'enviaven a l'enquadernador, que unia les pàgines. Per poder seguir els còdexs de forma més fàcil, s'afegien una sèrie d'anotacions o esments, sobretot de tres tipus:

•Esments històrics:
-Íncipit. Primeres paraules del text
-Explícit. Últimes paraules del text
-Colofó. Expressions del copista: el seu nom, lloc, data de la còpia
•Esments pràctics, que ajudaven al lector en la consulta del text i s'escrivien en tinta vermella.
•Esments tècnics, dirigides al personal encarregat de la confecció:
-La inicial en lletra petita per a les lletres capitulessis.
-Reclam per a l'enquadernador, la paraula amb la qual començava el següent fascicle en l'última fulla del precedent.

La il·luminació era l'art d'ornamentar els manuscrits amb il·lustracions. Es treballava amb tota classe de colors i metalls preciosos com a or, plata, etc. Els il·luminadors afegien:
•Elements lligats al text i que ajuden a comprendre-ho, com les miniatures.
•Elements ornamentals com les inicials i els frontispicis.

L'enquadernació era la unió de les diverses parts del llibre en una.
•Orfebreria: eren tapes de fusta i es cobrien de metalls i pedres precioses.
•Corrent. Les tapes es folren de pergamí o cuir.

En l'època de l'Imperi Carolingi el llibre passa a ser un símbol de poder i prestigi, ja que canvia la mentalitat. Apareixen estudis bíblics a causa del sorgiment d'Escoles on s'estudien les Arts Liberals i la filologia. Durant l'Imperi es reforcen els Scriptorium, apareixent alguns en escoles laiques. També es crea un nou tipus de lletra, fins i tot es vol arribar a establir com a lletra universal a Europa, cosa que falla.
Ja en la Baixa Edat Mitjana va sorgir l'Humanisme i amb la recuperació del saber clàssic sorgeix un mercat del llibre. Els mecenes finançaven la còpia de llibres, i demanaven que es copiessin llibres dels autors clàssics com a Tàcit, Ciceró i Plini. Havia tres temàtiques principals, científica, literària i religiosa. Encara que, el llibre més curiós de la Baixa Edat Mitjana és el “Manuscrit Voynich”, replet de dibuixos i símbols que ningú ha sabut interpretar. Escrit al segle XV amb un idioma i alfabets no identificats i que actualment està sent estudiat per medievalistes i filòlegs.
No s'utilitzaven tapes i es començava amb l'íncipit i el títol del llibre. Més tard, ja gairebé a la fi de l'Alta Edat Mitjana, se li van començar a col·locar tapes, ja que donaven prestigi al llibre, sobretot als llibres sagrats:

►Vist a la Web...

Hipàtia d'Alexandria

►Vist a la Web...

La Biblioteca d'Alexandria

En una de les parets de la Biblioteca d'Alexandria estava escrit:
"Aliment per a l'esperit"

"Alexandria va ser fundada l'any 332 a. de C. pel general macedoni Ptolomeu en honor d'Alexandre Magne, rei de Macedònia. Després de la caiguda de l'imperi, Ptolomeu es va esforçar en aconseguir per a la nova capital, Alexandria, el predomini, no només polític i econòmic, sinó també cultural.
     Ell, i especialment el seu fill, Ptolomeu II, varen cridar a savis grecs i els varen oferir una esplaiada posició com a membres d'una espècie de comunitat religiosa, i una acadèmia radicada en el nou temple de les Muses, el Museion, a semblança de la famosa escola peripatètica d'Atenes, fundada per Aristòtil.
 El Museion estava dedicat a l'ensenyament i a la recerca i la gran biblioteca formada al llarg del segle III a. de C. era summament completa.
Aquest lloc va ser en la seva època el cervell i la glòria de la ciutat més gran del planeta, el primer autèntic institut de recerca de la història del món. Els erudits de la biblioteca estudiaven el Cosmos sencer. Cosmos és una paraula grega que significa l'ordre de l'univers. És en certa manera l'oposat a Caos. Pressuposa el caràcter profundament interrelacionat de totes les coses. Inspira admiració davant la intricada i subtil construcció de l'univers. Hi havia a la biblioteca una comunitat d'erudits que exploraven la física, la literatura, la medicina, l'astronomia, la geografia, la filosofia, les matemàtiques, la biologia i l'enginyeria. La Biblioteca d'Alexandria és el lloc on els homes varen reunir per primera vegada de manera seriosa i sistemàtica el coneixement del món. Els organitzadors varen escodrinyar totes les cultures i llenguatges del món. Enviaven agents a l'exterior per comprar altres biblioteques. Els bucs de comerç que arribaven a Alexandria eren registrats per la policia, i no a la recerca de contraban, sinó de llibres. Els rotllos eren confiscats, copiats i retornats després als seus propietaris. És difícil d'estimar el nombre precís de llibres, però sembla probable que la biblioteca contingués mig milió de volums, cadascun d'ells un rotllo de papir escrit a mà.
     Per allí va passar Eratòstenes, que va demostrar que la Terra era rodona, arribant fins i tot a calcular la seva ràdio; Hiparc, que va ordenar el mapa de les constel·lacions i va estimar la lluentor dels estels; Euclides, que va sistematitzar de manera brillant la geometria; Dionísi de Tràcia, que va fer un estudi sistemàtic de l'estructura del llenguatge; Heròfil, el fisiòleg que va establir, de manera segura, que és el cervell i no el cor la seu de la intel·ligència; Herón, inventor de caixes d'engranatges i màquines de vapor; Apol·loni de Pèrgam, amb el seu famós estudi de les còniques; Hipàtia, matemàtica i astrònoma, poc després de la mort de la qual a les mans d'un motí popular, la Biblioteca va ser destruïda definitivament.
     Quan César va conquistar Alexandria en 47 a. de C. va cremar una part de la secció major de la biblioteca, però va ser més tard compensada, si és cert que Antonio va regalar a la reina Cleòpatra 200.000 rotllos procedents de la biblioteca de Pèrgam, la qual cosa sembla inversemblant. La biblioteca d'Alexandria va ser destruïda probablement en 391 d. de C., quan els cristians, sota la guia de l'arquebisbe Teòfil d'Antioquia, van destruir el temple de Serapis".

►Vist a la Web... 

La censura en la història

La censura en la història que segueix vigent encara avui

"Durant la història s'han produït innombrables casos de prohibició i censura de llibres, arribant fins i tot a la crema dels mateixos. Respecte a això últim l'exemple més famós va ser el de la crema de llibres durant el règim Nazi en l'Alemanya d'Hitler esdevingut en el Bebelplatz a Berlín, el 10 de maig de 1933. Aquells que s'oposen a la crema de llibres generalment comparen aquest fet amb l'ocorregut durant el govern dels nazis.

La censura de l'Església católica
 

L'Església catòlica també va aplicar la censura durant segles. El Index librorum prohibitorum et expurgatorum, en espanyol “Índex de llibres prohibits”, també anomenat Index expurgatorius, és una llista d'aquelles publicacions que l'Església catòlica va catalogar com a llibres perniciosos per a la fe; a més establia, en la seva primera part, les normes de l'Església pel que fa a la censura dels llibres. L'última edició data de 1948 i, encara que es van seguir incorporant títols fins a 1961, una provisió de 1966 va decretar que no se seguís renovant.
     La llista va incloure a autors literaris com Rabelais (obra completa) o La Fontaine (Contes et nouvelles), pensadors com Descartis o Montesquieu i científics o protocientífics com Conrad Gessner o Copèrnic. Aquest últim va entrar en la llista com a conseqüència del procés de la Inquisició contra Galileu, per un decret de la Congregació General de l'Índex de 5 de març de 1616, que obligava expurgar certs passatges, incompatibles amb la fe, que mostraven com segur que la Terra es mou entorn d'un Sol immòbil (teoria heliocèntrica).

 
La setmana del llibre prohibit

Cada any a finals de setembre se celebra a Estats Units la Setmana del Llibre Prohibit, un esdeveniment dedicat des de fa trenta anys a promoure un conjunt d'obres que van ser censurades alguna vegada.

 

 

30 llibres que varen ser censurats

1. L'origen de les espècies, de Charles Darwin

2. El Diari d'Ana Frank, d'Anne Frank

3. Les mil i una nits, Anònim

4. Alicia al País de les Meravelles, de Lewis Carroll

5. El Codi Dóna Vinci, de Donen Brown

6. L'Enginyós Hidalgo el Quixot de la Manxa, de Miguel de Cervantes

7. Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K. Rowling

8. L'odissea, d'Homer

9. La Bíblia, traducció de William Tyndale

10. El Decamerón, de Giovanni Boccaccio

Més títols que varen ser (o segueixen) censurats:

11. Hamlet (William Shakespeare)

12. Charly i la fàbrica de xocolata (Roald Dahl)

13. Els viatges de Gulliver (Jonathan Swift)

14. El senyor de les mosques (William Golding)

15. Les aventures de Sherlock Holmes (Sir Conan Doyle)

16. 1984 (George Orwell)

17. Els versos satànics (Salman Rushdie)

18. La cabanya de l'oncle Tom (Harriet Beecher Stowe)

19. Matar a un Rossinyol (Harper Llegeix)

20. Ulysses (James Joyce)

21. Negrito anomenat sambo (Helen Bannerman)

22. El gran Gatsby (F Scott Fitzgerald)

23. Bellesa Negra (Anna Sewell)

24. Un món feliç (Aldous Huxley)

25. El club de la lluita (Chuck Palahniuk)

26. On està Wally? (Martin Hanford)

27. La Caperucita Vermella (Charles Perrault i Peter Stevenson)

28. Oliver Twist (Charles Dickens)

29. James i el préssec gegant (Roald Dahl)

30. Les aventures de Tom Sawyer (Mark Twain)".

►Vist a la Web...

El llibre més gran del món

Rècord Guinnes 2010

 “Our Fragile Natural Heritage', (Nostre fràgil patrimoni natural) és el llibre que acaba de guanyar el Rècord Guinness al més gran del món. El document va ser presentat en Szinpetri, a 240 quilòmetres a l'est de Budapest, a Hongria. La gegantesca obra mesura 4.18 x 3.77 metres, pesa 1.420 quilos i té 346 pàgines. Ha estat construït per l'inventor hongarès Bela Varga, la seva esposa i 25 voluntaris.

El contingut del llibre és un recorregut de marcat caràcter ecològic per les meravelles naturals d'Hongria i d'altres parts del món. Per al seu visionat, l'inventor ha hagut de recórrer a puntals i fleixos que sostinguin el titànic pes de les tapes i les pagines”.
(El mundo,  22/07/2010).
 

►Vist a la Web...

Insectes que fan estralls als llibres

"No hem de deixar-nos portar per la histèria en observar un llibre amb senyals d'insectes. El que hem de constatar és que l'origen de tal contaminació ha desaparegut —i si no, actuar ràpidament evitant la seva propagació—. És gairebé impossible acabar amb agents com a fongs o espores, però sí podem atacar a les arnes, el corc, les paneroles, el peixet de plata, el poll del llibre o els tèrmits. Els plagicides han demostrat ser un mal remei contra ells ja que també ataquen als nostres llibres. Avui dia, s'ataquen amb moderns mitjans com a ultrasons, congelació, escalfament o microones.

Lepidòpters
      Entre els lepidòpters, hi ha dues famílies especialment nocives per als llibres. Els tinèits són petits, de color gris, que tenen larves capaces de devorar enquadernacions completes. L'altra, és la Tineola pellionella una arna molt destructiva.

 

Peixet de plata Lepisma saccharina

El peixet de plata
      La llista d'insectes perjudicials és bastant extensa. Hem d'esmentar el peixet de plata, insecte el nom comú del qual prové de la lluentor platejada de les escates que cobreixen el seu cos, aquest és allargat i no mesura més d'1,3 cm de llarg. Posseeix dues llargues antenes en el cap i tres apèndixs semblats a antenes en la part posterior. Viu en llocs humits o entre llibres i papers a les cases. S'alimenta de substàncies riques en hidrats de carboni —papers, coles, fotografies, midó de la roba, cotó, lli, farina i cereals — encara que també pot consumir carns seques, cuir i fins i tot insectes morts. El seu nom científic és Lepisma saccharina i pertany a l'ordre dels Tisanuros. És d'hàbit nocturn i raspa les superfícies com el cuir o pergamí deixant forma d'embut. Posa aproximadament 70 ous que diposita en ranures i esquerdes. L'aspecte exterior de les larves és similar al dels animals adults encara que al principi aquestes no tenen escates. Als edificis, el peixet de plata només pot sobreviure en ambients humits i esquerdes i suporten molt malament la llum i la sequedat. Poden viure com a màxim fins a quatre anys. Una forma d'eliminar-ho és col·locar una patata prop del seu amagatall, a la qual atacarà durant la nit romanent en ella fins a l'endemà.

Panerola o cuca Periplaneta americana

La panerola
      Les paneroles o cuques són tal vegada els insectes més coneguts. Són comuns en biblioteques i arxius les espècies Blatta orientalis o panerola negra (20mm), Blatella germaníca o panerola rossa (12mm) i Periplaneta americana o ‘cucarachón’ (48mm). El dany que produeixen als llibres pot ser molt greu, sobretot en regions tropicals, on algunes paneroles mengen fusta humida, la qual cosa també les fa devoradores de paper, perquè aquest aliment, amb freqüència, les atreu per la seva humitat. Les paneroles que ingereixen altres substàncies mengen generalment cartró, raspen etiquetes en els dorsos dels llibres o ataquen la seva enquadernació; típic és que destrueixin les lletres daurades dels cuirs. A més, embruten el paper amb les seves deposicions.

Els tèrmits
      Entre els tèrmits, convé distingir tres grups: (1) els tèrmits subterranis, que nidifiquen en el sòl i penetren subterràniament a l'edifici, danyen fusta i paper, tot i que l'ambient sigui sec; (2) els tèrmits de fusta humida, que requereixen un mitjà amb alta humitat, però s'adapten bé a biblioteques perquè el paper ofereix menor resistència que la fusta i, per això, poden menjar-ho tot i que la humitat sigui menor, a condició que l'edifici posseeixi llocs humits (fins i tot poden viure dins dels mateixos llibres, si estan mal guardats), i (3) els tèrmits

Tèrmit Isoptera

de fusta seca. Són insectes que viuen en bigues, mobles, pisos de fusta, etc., i destrueixen per complet l'interior de la peça que els allotja, amb l'excepció d'una capa exterior del voltant de mig mil·límetre d'espessor. A part de cel·lulosa, mengen cuir, pergamí, etc. Són enemics contra els quals cap prevenció en la construcció és suficient. No poden viure en ambients molt secs, però no és suficient la climatització per eliminar-los.

     El corc deixa un rastre de serradures que permet la seva detecció, però només el tèrmit que ataca a la fusta seca fa també uns petits forats pels quals expulsa els seus excrements. Aquesta característica fa que el tèrmit sigui més difícil de detectar que el corc o, almenys, que la seva detecció sigui més tardana. Un truc per esbrinar si hi ha tèrmits consisteix a copejar el moble, el marc de la finestra, el sòl o qualsevol estructura de fusta. Si es trenquen i s'observa un buit, és molt possible que hi hagi tèrmits. Els fongs xilòfags també poden arribar a produir greus danys en les propietats mecàniques de la fusta. Com en el cas del corc, la humitat afavoreix la presència i desenvolupament del tèrmit, per la qual cosa si no tracta la fusta a temps i de manera adequada la plaga perdura durant molt temps. Els tèrmits són insectes que viuen en colònies amb una gran capacitat de reproducció i una actuació ràpida, per la qual cosa la seva detecció precoç és imprescindible. Per contra, si es tracta la plaga, els corcs poden ser eliminades en un màxim de 18 dies, mentre que els tèrmits subterranis precisen entre 6 i 9 mesos per a la seva total eradicació.

Efectes desastrosos de l'arna a un llibre de 1695

Polls dels llibres
      Encara que s'assemblen als polls en forma i grandària, els polls dels llibres s'alimenten només de la floridura i fongs. Si els troba en grans o altres productes alimentosos emmagatzemats, és indicació que hi ha molta humitat la qual estimula el creixement de la floridura. A més de trobar-se en els productes alimentosos, els psocòpters es poden trobar sota l'empaperat, en els mobles, al llarg de la vora de les finestres o en les cartel·les de les finestres al voltant dels tests de plantes
      Els polls dels llibres que es troben dins dels habitatges no tenen ales i són diminuts: menys d'1/16 de polzades de llargs. Encara que les seves potes posteriors són més gruixudes que les altres quatre i

Poll o psocòpter

s'assemblen al les potes d'insectes botadors, els polls dels llibres no salten, però corren amb bastant velocitat. Els polls dels llibres, destrueixen superficialment la fulla de paper i fan desaparèixer el text: les fulles acaben irregularment perforades, però si la tinta no els resulta comestible, deixen intacta la zona tintada. El seu dany no es generalitza ràpidament, però amb freqüència es descobreix molt tarda, per ser al principi poc visible i cridaner.
      La millor manera de controlar el poll dels llibres és eliminant les condicions humides. Reduint la humitat en la seva llar eliminarà la floridura de la qual s'alimenta el poll. En reduir la humitat relativa a menys d'un 50% pot prevenir el seu desenvolupament. Un espai d'aire sota els tests en les cartel·les de les finestres ajudarà a mantenir baixa la humitat i reduir el creixement de la floridura. Desfaci's de qualsevol aliment infestat i asseguri's que altres aliments es mantinguin secs.

Corc Hylotrupes bajulus

El corc
      Els barrinadors (més coneguts vulgarment com a corc) són insectes de fins a 2,5mm, de cos pilós i tosc i coloració apagada. Les larves formen galeries i necessiten de vegades diversos anys per completar el seu desenvolupament fins a l'estat adult. És la família més important d'insectes que ataquen biblioteques i arxius. Poden digerir parcialment la cel·lulosa i se senten atrets pels fongs que sol haver-hi en el paper. Eviten la llum i viuen en fustes de la construcció i en mobles, la superfície externa dels quals deixen intacta o gairebé intacta. La seva presència es posa de manifest per forats rodons pels quals llancen a l'exterior una capa de fina pols.
       

Arna Catocala fraxini

Els lepidòpters
      El gran ordre dels lepidòpters agrupa les papallones i arnes, els adults de les quals manquen d'importància en biblioteques doncs, per les característiques del seu aparell bucal, no poden consumir materials sòlids; els danys són causats per les larves o erugues, que posseeixen aparell bucal rosegador.
      Existeixen diversos tractaments de manteniment per acabar amb el corc, segons el grau d'afectació de la fusta. Quan el procés està en els seus inicis, és suficient amb injectar líquid contra el corc en cadascun dels forats del moble i després tancar-los amb una massilla especial. D'aquesta forma, la solució emprada penetrarà més profundament i impregnarà les fibres més internes. Un mètode alternatiu és usar un polvoritzador contra el corc. Si per contra el corc ha envaït pràcticament tot el moble, serà necessari xopar-ho per complet amb el mateix líquid i embolicar-ho amb un plàstic durant diversos dies fins que s'assequi i es pugui tornar a pintar o vernissar. Quan la fusta està vernissada resulta més difícil que el corc l'ataqui. Aquest material sol ser tòxic. Per això, cal cuidar els mobles i restaurar-los davant els primers símptomes de deterioració. Hi ha vernissos especials que creen una capa al voltant del moble i li protegeixen de l'acció del corc.

     A manera de resum i com a regles generals, podem dir que en primer lloc, els nostres llibres antics han de ser tractats amb tota manyaga en el seu maneig, evitant en tant que sigui possible la seva deterioració (delicadesa en obrir-ho, no extreure-ho pel llom, tenir les mans lliures d'agents contaminants com la suor, etc.). A més, com més sec sigui l'ambient de la nostra biblioteca i menor la seva temperatura, millor. La pols ha de ser netejada amb delicadesa i els llibres han de ser periòdicament oberts i airejats".

►Vist a la Web... Todolibro Antiguo

Les primeres cobertes

Sabeu que les primeres cobertes per protegir escrits daten de l'any 4.000 abans de Crist? 

 

A Mesopotàmia —bressol de l’escriptura, juntament amb Egipte— s'escrivia sobre tauletes de fang i per protegir-les es fabricava un embolcall també d'argila, amb forma molt semblant a un ‘sobre’. Aquestes cobertes comptaven amb inscripcions i dibuixos que l'adornaven.


Posteriorment, durant la civilització egípcia, que es va desenvolupar entre els anys 3.050 a.C i el 31 a.C., es va inventar un nou suport per a l'escriptura, el papir, obtingut d'una planta amb forma de canya de dos a tres metres d'altura, que creixia en abundància a les riberes del riu Nil. Aquests documents registrats en material orgànic
necessitava protegir-se i no era suficient enrotllar-los o doblegar-los per poder emmagatzemar-los, per això es troben diferents tipus ‘d’enquadernacions’ en aquesta època; dues tauletes de fusta o argila subjectes per cordes, semblant a les tapes d'un llibre actual, o caixes de fusta, pell o ivori.

►Vist a la Web... AulaFacil

El llibre més petit del món

Sabeu que el 2013 es va publicar el llibre més petit del món?

L'editorial japonesa Toppan Printing va publicar el llibre més petit del món, d’uns 0,75 mil·límetres, que ha aconseguit desenvolupar gràcies a una tecnologia ultrafina d'impressió [...] L'empresa nipona registrarà el document, de 22 pàgines, en el llibre Guinness dels Rècord com el més petit del món, en haver aconseguit reduir els 0,9 mil·límetres de l'obra 'El Camaleó', del dramaturg Antón Chéjov, publicat a Sibèria en 1996 i que ostenta actualment aquest assoliment.
L'exemplar de l'editorial nipona, titulat 'Flors de les quatre estacions', és un compendi d'il·lustracions de la flora de l'arxipèlag, amb exemples com els seus famosos cirerers o pruneres, i amb el nom de cadascun d'ells escrit en els diversos alfabets de la llengua japonesa.

El llibre, que sense l'ús d'una lent d'augment amb prou feines es pot llegir, s'exposa en el museu amb el qual compta l'editorial al cèntric barri Bunkyo de la ciutat de Tòquio. L'empresa a més ha posat a la venda l'exemplar, que es comercialitza juntament amb una lupa i una edició del llibre ampliada, a un preu de 29.400 iens (una mica més de 235 euros o 305 dòlars). (EFE, 13/03/2013).

 ►Vist a la Web... La Tercera

Enquadernacions amb pell humana

Sabeu que existeixen llibres enquadernats en pell humana? Dons si, i es poden trobar a la biblioteca de la Universitat d'Harvard.

El descobriment es va fer alguns anys enrere i ara a la fi hi ha proves físiques (fotogràfiques) de l'existència d'aquests llibres. Es tracta de tres volums originals del segle XVII amb una enquadernació de textura rara, molt diferent de les habituals en aquella època. Un, tracta sobre poesia de l'Imperi Romà, un altre és un tractat de filosofia en francès i el tercer és un tractat de lleis medievals del regne de Castella. Aquesta tècnica es coneix com bibliopègia antropodèrmica.

►Vist a la Web... PlayGroundNoticias

“Investigadors de la universitat d'Harvard (Estats Units) varen anunciar la passada setmana un sorprenent descobriment en un llibre francès del segle XIX que atresora la biblioteca Houghton de la prestigiosa universitat: està enquadernat amb pell humana. Les proves han revelat que la còpia de 'Des destinées de l'ame' (Destinacions de l'ànima) de Arsene Houssaye, té sens dubte una enquadernació de pell humana. [...] El descobriment no és en realitat més que una confirmació, ja que a l'interior del llibre de Houssaye (1815-1896) hi havia una nota manuscrita en la qual s'explicava que l'obra estava enquadernada amb "pell humana apergaminada". (El Mundo, 31 d’agost 2014).

Llibres de vell

— Fuita i martiri de Sant Andreu Milà. 1973 Miquel Àngel Riera Nadal. (Primera edició). Obra traduïda al castellà, al gallec i al txec. Pròleg: Josep M. Llompart. Epíleg: Jaume Santandreu. Portada: Pere Martínez. (Palma. Edit. Moll. Col. Raixa, núm. 91, 176 pàg., 18x11 cm.) 10 €

— Inquisició criminal contra Jaume Llull i el seu cunyat Arnau Gener de Manacor: (1385). 1978 Ramon Rosselló Vaquer. (Palma de Mallorca. Edit. Fundació Bartomeu March. Separata de: Fontes Rerum Balearium, vol. II 1978, núm. 1, 20 pàg., 24x17’5 cm.) 13 €

— Las Cuevas del Drach. 1930 “Notas indicadoras de los puntos más importantes para recorrer y contemplar en estas cuevas, únicas en el mundo por su grandiosidad y belleza, acompañando notas y artículos de artistas y literatos que las han visitado y descrito”. Joan Capó Valls de Padrinas. (Palma de Mallorca. S.e. 157 pàg., il., 23x17’5 cm.) 30 €

— Els antics oratoris de Manacor. 1999 Albert Carvajal, Joan Lliteras i Antoni Gomila. Pròleg: M. Gual Tortella. (Manacor. Edit. Ajuntament de Manacor. Gràf. Muntaner. 151 pàg., il., 21x15 cm.) 15 €

— Don Mateu. El paisatge d’una vida. 10/1997 Coberta: Pere Pascual. (Manacor. Edit. Departament de Cultura, Educació i Normalització Lingüística. Imp. Gràfi. Miramar. 125 pàg., il., 21x15 cm.) 12 €

— Llegendes manacorines. 1982 Rafel Ferrer Massanet. Pròleg de Guy Bueno i traduït del castellà per Josep M. Salom. Dibuixos de Joan Carles Gomis. (Petra. Imp. Apóstol y Civilizador. Col. Baleria, Llibres de Manacor, vol. VII, 103 pàg., il., 20’5x14 cm.) 10 € (taques d'humitat a les cobertes, interior bé)

— Síndrome de Capricorni. 1975 Rafel Ferrer Massanet. Pròleg d’Antoni Mus. (Manacor. Edit. J. Mascaró Passarius. Imp. Muntaner. Llibres Turmeda. Col. Gavilans, núm. 6, 138 pàg.+3 f., 20’5x14 cm.) 12 €

— Plagueta de pèrdues. 1977 Rafel Ferrer Massanet. (Palma. Edit. Octavio Aguilera. Imp. Fullana. Col. Bajarí, núm. 81-83, 32 pàg., 16’5x17’5 cm. ) 12 €

— La novela de una vida. Memorias. 1959 Hi ha una edició amb la coberta vermella i un altre groga Text adaptat per Nicolás González. Dibuixos: Pau Fornés. (Palma. Gràfiques Miramar. 251 pàg., il., 20’5x14 cm.) 12 €

— Agrura. Aplec de narracions breus. 1980 Josep M. Salom. Dibuixos: R. Rotger. (Manacor. Gràfiques Manacor. Col. Capgirons 1, 90 pàg.+1 d’index, 21’5x13 cm.) 12 €

— Un campió... Joan Gomis Vives. 2006 Paco Riutort. (Manacor. Edit. Delegació de Cultura, Delegació de Porto Cristo, Ajuntament de Manacor. Imp. Gràfiques Muntaner, S.L. Separata de Perlas y Cuevas. 112 pàg., il., 21x15 cm.) 12 €

— Naturaleza humana. 1985 Edició de 200 exemplars. Fotografíes: Xesc. Dibuixos de l’autor. (Manacor. Editat per l’autor. Col. Excalibur, núm. 4, [92] pàg., il., 21’5x16 cm.) 12 €

— El amor de Juan Menendez. 1984 Edició de 200 exemplars. Coberta: dibuix de l’autor. (Manacor. Editat per l’autor. Col. Excalibur, núm. 1, [21] fulls, 22x16 cm.) 12 €

— El Secuestro. 1984 Edició de 200 exmplars. Coberta: dibuix de l’autor. (Manacor. Editat per l’autor. Col. Excalibur, núm. 2, [27] fulls, 22x16 cm.) 12 € 

— Cròniques malastres. On un poble tranquil recorda els mals somnis. 1999 Llorenç Femenias Duran. Pròleg: Antoni Tugores. (Manacor. Edit. El Gall Editor. 225 pàg., 20’5x14 cm.) 12 €

— Manacor de la pedra a la paraula. 1980 “Cinquantenari a Manacor Caixa de Pensions La Caixa 1930-1980”. Textos: Rafel Ferrer Massanet; dibuixos: Andreu Llodrà. Coberta José Luis. (Manacor. Edit. Caixa de Pensions, La Caixa. Imp. Muntaner, 93 pàg., il., 34x24 cm.) 35 €

— Dios y el cosmos. O sea el ateísmo materialista ante las ciencias experimentales. Primera parte. 1889 Miquel Amer Servera. Va deixar inèdites la segona i la tercera part. (Palma. Tipografía Católica Balear. XIV+393 pàg., 22x16 cm.) 55 €
VENUT

— Dietari de l'exida de Mn. Antoni M.ª Alcover a Alemánia y altres nacions l'any del Senyor 1907. Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Antoni M. Alcover i Sureda. 1908 Tom V “Estraordinari” (Ciutat de Mallorca. Imp. Estampa de N’Amengual y Muntaner, 388 pàg.+2 f., 226x163 mm.) 55 € 

— Monografia històrica del Sant Cristo de Manacor. 1914 Primera edició. Antoni Truyols Pont.

- Edició 1914: Introducció del M. I. Sr. D. Mateu Rotger. (Palma de Mallorca. Estampa del Establiment Tipográfic La Esperanza. VIII+144 pàg.+1 làmina, 22x14 cm.) 70 € (intons)
VENUT
   

— Manacor a paso de recuerdo. 1971 Rafel Ferrer Massanet. (Palma. Imp. Fullana. Col. Monografías de Manacor, núm. III, 38 pàg., 22x16 cm.) 30 €
VENUT

— Nueva historia de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes, compuesta por el Dr. Juan Binimelis, Sacerdote natural de Mallorca, dirigida a los Ilustres Señores Jurados del Reino de Mallorca, año 1593. 1927 Escrita en català i traduïda per ell mateix al castellà el 1601. Publicada per entregues al diari Ultima Hora, a partir de 1927. També editada en cinc volums per Josep Tous. Hi ha una edició de luxe enquadernada en tela (són els que estan en venda).

- Volum III: (Palma. Imp. de José Tous. 3 fulls, p. 255 a 478+4 de taula, 20’5x14’5 cm.) 40 €

- Volum V: (Palma. Imp. de José Tous. 271 pàg.+5 de taula+1 d’aclariment, 20’5x14’5 cm.) 40 € 

— Cincuentenario de la restauración de la orden de predicadores en Manacor. (1908-1958). 1958 Rafel Ferrer Massanet en col·laboració amb Fr. Francisco Huguet Montoro, O.P. i Gabriel Fuster Forteza. Edició de 750 exemplars numerats. Pròleg: Fr. José M. de Garganta. (Palma de Mallorca. Imp. Mossèn Alcover. 134 pàg.+18 làmines fora de text+10 pàg. de publicitat, 19x14 cm.) 15 €
 

— Colegio apostólico de la orden de predicadores en Manacor. 1933 Antonio Huguet. Fotografies: Ribot i Iborra. (València. Edit. F.E.D.A. [16] fulls, il., 21’5x15 cm.) 20 €

— Possessions fortificades de Manacor. 1987 Josep Segura i Salado. Conferència llegida el 14 de març de 1986 als locals de Sa Nostra. (Manacor. Edit. Comissió de Joventut, Ajuntament de Manacor. Imp. Informacions Llevant, S.A., [23] fulls, il., 21’5x16 cm.) 12 € VENUT

— Defensa de la costa de Manacor. 1981 Josep Segura i Salado (Separata del segon tom de la Història de Sant Llorenç des Cardassar). (Mallorca, patrocinat per l'Ajuntament de Sant Llorenç i Sa Nostra. 80 pàg., il., 21x15 cm.) 19 € VENUT

— Notas sobre las Basílicas de Manacor, en Mallorca. 1968 Pere de Palol Salellas. “El capítol dedicat al baptisteri està signat a més del Dr. Pere de Palol, per Guillem Rosselló, Antoni Alomar i Joan Camps”. (Valladolid. Separata de: Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología de Valladolid, Vol. XXXIII-67, Col. Trabajos del Museo de Mallorca 3, 46 pàg.+ XXI de fotogravats i 2 plànols plegats, 24x16’5 cm.) 35 € 
VENUT

— Semblanza del Reverendo Don Pedro Bonnín Bonnín. 1960 Gabriel Fuster Fortesa. “Primer Ecónomo de la Parróquia de Cristo Rey de Manacor”. Tiratge de 1500 exemplars numerats. Pròleg: B. Torres. Portada: Magdalena Mascaró. (Palma. Impremta Mn. Alcover. 57 pàg.+2 f., il., 19x13’5 cm.) 
Dedicatòria autogràfica de l'autor. 30 € VENUT

— Acomplejados. 1965 Llorenç Femenies Duran. Pròleg: Gabriel Fuster. Portada: Joan Riera Ferrari. (Palma. Imprenta Fullana. Col. Baleria Libros de Manacor, vol. I, 88 pàg., 21’5x16 cm.)
Dedicatòria autogràfica de l'autor. 25 € VENUT

— Paràbola i clam de la cosa humana. 04/1974 Primera edició. Miquel Àngel Riera Nadal. Pròleg: Miquel Dolç. (Palma. Edit. J. Mascaró. Llibres Turmeda. Imp. SS. Cors. Col. Tomir; 1, 78 pàg., 17x17 cm.) 25 €

— Panochadas. 1934 Josep Fuster Fortesa. Portada i caricatura de Sebastià Rubí. (Manacor. Tipografía Viuda de B. Rosselló. 189 pàg.+1 full, il. de composicions tipogràfiques, 21x14 cm.) 45 € 
VENUT

— Iniciación a las “Rondaies Mallorquines” de Mossen Alcover. 1963 Rafel Ferrer Massanet. (Premi Ciutat de Palma 1961). Pròleg: Francesc de B. Moll. Portada: Miquel Llabrés. (Felanitx. Imprenta Hispana. 46 pàg., 22’5x16 cm.) 33 € 
VENUT

— Història de Dues Mel·les. Una rondaia per a nins. 1959 Gabriel Fuster Fortesa. Dibuixos: Magdalena Mascaró. (Palma. Impremta Mossèn Alcover. 15 pàg., il., 19x14 cm.) 12 € 
VENUT

— Manacor. 1955 Rafel Ferrer Massanet. Portada: Antoni Riera Nadal. (Palma. Imp. Mn. Alcover. Col. Panorama Balear, núm. 50, 16 pàg., il., 17’5x12’5 cm.) 9 €
VENUT 

— Primera historia de la Capella de Manacor. 1983 Primera edició. Rafel Ferrer Massanet.

- Edició 1983: (Palma. Lluís Ripoll Editor. Impremta Capó. Col. Panorama Balear, núm. 115, 16 pàg., il., 17’5x12’5 cm.) 9 €

— Notes històriques de la Inquisició a Manacor. 1997 Segona edició. Ramón Rosselló Vaquer. Pròleg: Bernat Nadal. (Mallorca. Imp. Gràfiques Llopis. 52 pàg., il., 21x14’5 cm.) 12 €
VENUT

— Notícies històriques de Manacor (XIV-XV). 1974 Ramon Rosselló Vaquer. (Mallorca. Edit. Ajuntament de Manacor. Imp. Ramon Llull. Col. Edicions de la Comissió de Cultura 2, 49 pàg., 19x13’5 cm.) 15 €
VENUT
 

— Sitio, Sinium. 1968 Rafel Ferrer Massanet. Pregó de Setmana Santa, pronunciat a l’Església Parroquial de Sineu el diumenge del Ram, dia set d’abril de 1968. (Palma. Imp. Fullana. 12 pàg., il., 21’5x15 cm.) 9 €
VENUT

— Paraules d’un estiu mans fentes. Contes. 1980 Llorenç Femenias Duran. Publicat a la Revista Perlas y Cuevas des de febrer a juny de 1980. (Manacor. Imp. Gràfiques Manacor. Separata de: Perlas y Cuevas. [20] fulls, 18’5x14’5 cm.) 
Dedicatòria autogràfica de l'autor. 10 € 

— Llibre de la vida de N. S. Jesucrist. 1986 Segona edició. Joan Aguiló Pinya. 
Edició 1986: Reedició facsímil dels capítols X-XVIII, pàgines 509 a 554. (Petra. Imp. Apóstol y Civilizador, Petra. 50 pàg., il., 21x14 cm.) 9 €

— El rector Caldentey: biografía de Mn. Rafel Caldentey i Perelló, nascut a Manacor el 1818, rector de Santa María del Camí en 1853 on morí en 1887. 1990 Josep Capó Juan. (Palma de Mallorca. Gráfiques Miramar, 199 pàg.+ 6 de làmines, 1 f. de lám. col., 21’5x14 cm.) 9 € (Algun defecte al llom i segells d'antiga biblioteca) 

— Aportació a l’espistolari de Mn. Antoni Ma. Alcover. 1985 d’Andreu Ponç Fullana. (Santanyí. Separata de Sal i Xeixa. 6 pàg.+1 full, 22x15 cm.) 6 €

— Els sagraments. Històries de costums. 1967 Guillem Vidal Oliver. Pròleg: Rafel Ferrer. (Manacor. Edit. Oficina de Prensa. Impr. Fullana. Col. Baleria. Libros de Manacor, vol. V, 73 pàg., 22’5x16’5 cm.) 15 € (Cobertes desgastades, interior bé)
VENUT

— Las cuevas de Mallorca (Hams, Drach, y Artá). 1977 Pedro Santamarta Cuenca. L’edició de 1978 esta traduïda a l’anglès, a l’alemany i al francès per Armando Ramos García. (León. Edit. Everest, S.A. Imp. Evergraficas. Col. Ibérica. 64 pàg., fotografies i dibuixos, 25x19 cm.) 16 €

— Semblança moral del meu avantpassat el Paborde Bartomeu Jaume. 1992 Fotografia portada: Cases de la possessió s'Arboçar. (Mallorca. Edicions de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí. Gràfiques Miramar. Col. Coanegra 6, 38 pàg., il., 19’5x14 cm.) 10 € (Signatura i segells d'anterior propietari)

— Miscel·lània de Porto Cristo. 12/2003 Joan Riera Bordoy. Col·leccionable de la revista Porto Cristo, del núm. 160 al 198. Edició de 140 exemplars numerats. (Porto Cristo. Edit. Associació de Veïnats de Porto Cristo. Imp. Gràfiques Muntaner. Separata de Revista Porto Cristo. [82] fulls, principalment il., 21x28 cm.) 30 € 
   

— Gabriel Galmés, escriptor. 01/2002 Text de Jaume Vallcorba. (Manacor. Edit. Ajuntament de Manacor. 32 pàg., il., 20x14’5 cm.) 10 €