dilluns, 25 d’agost de 2014

Breu història de l'enquadernació

Còdex Gigas 92 x 50 x 22 cm. (Font: Jeremy Norman & Co., Inc.)
Tot i que no es va començar a enquadernar fins l'època romana, l'enquadernació ja donava les seves primeres passes de forma rudimentària de la mà dels egipcis i els grecorromans. Aquesta consistia en un embolcall de pell sobre el rotllo de papir o de pergamí i que anava lligat al mateix, amb tires o corretges. La història de l'enquadernació és paral·lela a l'evolució del llibre i és a partir del segle IV, coincidint amb el declinar de l'Imperi Romà, quan apareix el llibre en forma còdex. Aquesta enquadernació duta a terme principalment en els monestirs consistia en dues senzilles taules cobertes de pell o pergamí sense labors artístiques i que es lligava amb alguna corretja o es tancava amb tancadors metàl·lics. Inevitablement les enquadernacions s’impregnaran de l'estil artístic de cada època i fins i tot es converteixen en un símbol de poder que mereix exhibir-se; llibres amb cobertes de gran luxe, per a l’elaboració de les quals s'empraven els ivoris (marfil) llaurats, les plaques d’or i plata amb relleus, esmalt i pedres fines. Aquest tipus d’enquadernació es destinava exclusivament a llibres litúrgics i Evangelis. En el segle XV amb la invenció de la impremta la producció de llibres es multiplica i a la vegada l’enquadernació, que seguia sent artesanal. A partir de la segona meitat del segle XIX les noves tècniques d’enquadernació permeten abaratar la fabricació de llibres, la qual cosa fa que avui dia aquesta activitat artesanal hagi quedat bastant reduïda.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada