dimarts, 28 d’octubre de 2014

La història de Sinuhé

La història de Sinuhé està considerada com l'obra més perfecte de la literatura egípcia de l'Imperi Mitjà. En aparença, és una autobiografia, que ha arribat a l'actualitat a través de nombroses còpies, en escriptura hieràtica, sobre papirs i óstraca (bocins de ceràmica o pedra) de diverses èpoques. Aquest fet demostra la popularitat que va tenir la narració, des del primer moment de la seva composició, cap al 1900 aC, i que es va prolongar al llarg de vuit segles.
La millor còpia conservada és la del papir de Berlín (3.022), de la
 dinastia XII, que té 311 línies, tot i que s'ha perdut el principi de la narració. Aquesta deficiència la supleix el papir de Berlín (10.499), còpia cap a finals de l'Imperi Mitjà, que té 203 línies i conserva l'inici. Tot i així, el nombre més gran de fragments de la història de Sinuhé ens ha arribat sobre óstraca i el seu origen és escolar. Des de la seva aparició, el relat va gaudir de molta popularitat, i es va utilitzar com a model per a la formació dels aprenents d'escriba, ja que aquest material els servia pera realitzar els seus exercicis. L'exemple més important d'aquest ús és l'òstracon conservat en el Ashmolean Museum d'Oxforfd, que consta de 130 línies. El valor d'aquesta versió és menor, ja que va ser copiada en temps de la dinastia XIX, a l'Imperi Nou, en una data molt posterior a la composició de l'obra. 
La història de Sinuhé és la biografia, narrada en primera persona,
d'un personatge de la cort de Amenemes I (primer faraó de la dinastia XII), que en conèixer el magnicidi del rei fuig d'Egipte per por als disturbis que es poguessin produir.
La narració comença quan la notícia de la mort del Faraó arriba al campament del príncep Sesostris, qui està al capdavant d'un exèrcit enviat a lluitar contra les tribus Chemeu, en Líbia. Sinuhé fuig a través de les terres del Delta i arriba a l'istme de Suez, on és acollit per un grup de beduïns. Finalment marxa al país de Retenu, a la zona de Palestina, on s'estableix sota la protecció del cap Amunenchi i es casà amb la seva filla. Arribat ja, a la maduresa Sinuhé rep una missiva de Sesostris I, aleshores ja faraó, en la qual li suggereix tornar a Egipte, on ja no hi ha cap motiu que justifiqui la seva absència. En el text de la carta, el faraó li promet a més d'honors i riqueses, una mort digna a Egipte, la "Terra Negra".

 
"Torna a Egipte, on podràs veure la cort en la qual vares creixa,
 besar la terra a prop de la Doble Porta, i trobar-te amb els teus amics, doncs ja has començat a envellir i has perdut la força viril"


L'any 1945, l'escriptor finlandès Mika Waltari va escriure en una novel·la anomenada Sinuhé, l'egipci, basant-se en aquesta història. Aquest nou relat ens trasllada al temps del faraó Akenatón (Amenhotep IV), que va regnar a l'Imperi Nou (1353-1336 aC) i barreja les diferents conspiracions que va haver-hi en aquest regnat, a causa de la fracassada revolució religiosa. Va ser portada al cinema en 1954.


Bibliografia consultada: Egiptomanía. El fascinante mundo del antiguo Egipto. Volum 2. Ed. Planeta. Barcelona, 1997.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada